Històricament diferents institucions religioses han manipulat personatges històrics i espiritualitats per imposar control i violència. Des del segle XVIII fins al 1996 en el context d'Irlanda l'església Catòlica va mantenir obertes i funcionant les Bugaderies de les Magdalenes, institucions destinades a suposadament “acollir” les anomenades “dones caigudes”; mares solteres, treballadores sexuals i nenes que havien estat abusades , que sota un discurs paternalista i de caritat, eren tancades i obligades a treballar rentant les llençols d'altres institucions, així com la roba de l'oligarquia. .Aquesta política de violència cap a les dones ha continuat en el context d'Europa, ara infligida a través del racisme institucional cap a mares migrants controlades pels Serveis Socials, que sota un discurs paternalista, són separades dels seus fills mitjançant lleis racistes, classistes i masclistes.

La sèrie d'estendards reivindiquen figures religioses com Maria Magdalena i la Verge Maria com allò que van ser; una treballadora sexual i una mare soltera, reconciliant l'espiritualitat cristiana amb la realitat d'aquelles dones que històricament han estat perseguides i abusades pel poder, a més de crear una sèrie d'imatges que formen una narrativa trenada entre l'experiència de les dones irlandeses sotmeses a les Bugaderies de les Magdalenes i la situació de les dones migrants que resisteixen a la violència del racisme institucional contemporani.

Els estendards van ser presentats per primera vegada a Sirius Art Center a la ciutat de Cork, Irlanda.

2021 · Oleig sobre llenç cuit sobre tela · sèrie de 4 estendards. 150cm x 400cm (mesures aproximades per cada peça)